jueves, 5 de mayo de 2011

El incumplimiento del Protocolo de Kioto pasa factura a España

El Protocolo de Kioto puso los límites de contaminación que cada país puede emitir y estableció que todo lo que rebasara esa barrera tendría un precio. Un informe elaborado por Comisiones Obreras situó ayer a España y Canadá como los países más alejados de cumplir lo establecido en el Protocolo de Kioto.

La factura para el caso español, en caso de que la tendencia no cambie radicalmente, asciende a unos 3.500 millones como mínimo y 6.000 millones como máximo.

El dinero servirá para pagar los 100 millones de toneladas de CO2 anuales que España deberá comprar.

¿ Y por qué tiene que comprar tanto? Porque España emite hoy

día un 52.88% más de gases contaminantes que en 1990 y Kioto no permite más de un 15% de más sobre el año base.
La situación, según CCOO, no mejoró tampoco el año pasado. La sequía -que redujo la producción de energía hidráulica un 40%, el modelo de crecimiento basado en la construcción y la falta de medidas del Gobierno contribuyeron a que sólo en 2005 las emisiones crecieran un 3.39%.

Ante este panorama, la ministra Cristina Narbona, no le quedó otra que adminitir la evidencia. 'Seguiremos haciendo el máximo esfuerzo para cumplir Kioto en 2012, desarrollando nuevas medidas y aplicando eficazmente las que están en marcha', subrayó la responsable de Medio Ambiente al mismo tiempo que reclamaba la implicación de todas las administraciones y de los sectores que, en principio, más tienen que decir en la emisión de gases contaminantes.A todo esto, la Asociación Nacional de Auditores y Verificadores Medioambientales señaló ayer que las empresas que fabrican productos para la construcción son las que 'necesitan más ayuda' para cumplir el protocolo, mientras que el sector energético es el que está más preparado para aplicar la reducción de emisiones. Para las constructoras, la solución pasa

sólamente por un cambio en el modelo de edificacion completamente distinto al actual.

NOTICIA ORIGINAL





EL DE DALT ES EL DEL FAMOS LOKENDO!!
EL EMPLEO DESPROPORCIONADO DE SAL CONTRA LAS HELADAS EN ESPAÑA SUPONE UN DAÑO ECOLOGICO QUE COSTARÁ MUCHO REPARAR

En algunas ciudades europeas y gobiernos municipales está prohibido el empleo de sal para combatir la nieve y el hielo tanto en las carreteras como en la vias públicas. La razón: el impacto negativo en el medio ambiente, los daños ecológicos provocados al agua potable en el subsuelo, así como a plantas, árboles y resto de la flora próxima.
En algunos casos se han detectado consecuencias negativas sobre la salud de animales y personas, provocados por el polvillo resultante cuando se seca la sal. Lo que está comprobado, es que el uso masivo y descontrolado de miles de toneladas de sal -como está ocurriendo estos días por toda España- para combatir las nieves y heladas, acelera por otro lado la corrosión en el pavimento de las carreteras, así como de los vehículos y otras construcciones civiles de hierro como puentes, túneles o pasos, dada que la composición corrosiva de su propia naturaleza. La reparación de todos esos daños será una factura que seguro llegará con un alto precio a pagar.
De acuerdo a algunos estudios científicos a los que ha tenido acceso sacapartido.com, se calcula que el empleo de sal contra las heladas es el responsable de la muerte del 90% de los árboles en algunas grandes ciudades europeas. De ahí que cada vez más municipios, debido al impacto ecológico, rehusen el empleo de sal y empleen otros sustitutos.

Algunas alternativas sostenibles pueden ser arena, ceniza o gravilla, que tienen como ventaja frente a la sal ser más biodegradables, menor coste y con una eficiencia similar, ya que logran sin dañar el ecosistema derretir el hielo sobre las calles en un plazo similar de tiempo.

Baste recordar cierta normativa en una ciudad como Berlín, donde los ciudadanos están obligados a retirar con sus propios medios la nieve y las placas de hielo de sus calles hasta un mínimo de 1,5 metros de su propia acera o portal, no a cualquier hora del día, sino ya a partir de las 7 de la mañana (9 en días festivos). Esta práctica berlinesa prohibe el empleo de sal salvo riesgo de ser sancionado con una multa de hasta 10.000 euros.
Aparte de los costes provocados, la vida del entorno verde y en especial de ciertas especies de árboles , capaces de producir cada uno el equivalente a unos 7.000 litros de oxígeno diarios que consumen 9.000 litros de C02 y de filtrar al menos 2 kilos de polvo en suspensión, son más que razón suficiente para la utilización de alternativas más sostenibles.

¿Alguien en España es sensible a este asunto o todo vale con tal de no culpar a nadie del caos circulatorio y el colapso de los aeropuertos, a cambio de toneladas y toneladas de sal rociadas estos días por la vía pública para paliar unas heladas sin anunciar pero cuyos efectos nocivos caro pagaremos?

domingo, 1 de mayo de 2011

Pudo existir una especie desconocida de homínidos en Atapuerca



La mandíbula de la Sima del Elefante, el fósil humano europeo más antiguo, podría no pertenecer a una especie conocida.

Esta mañana se han presentado en el Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana, dos artículos del Equipo de Investigación de Atapuerca publicados conjuntamente en la revista Journal of Human Evolution, sobre el fósil humano más antiguo de Europa, encontrado en la Sima del Elefante, Sierra de Atapuerca, en 2007, una mandíbula con una cronología de entre 1,2 y 1,3 millones de años. Puede que no pertenezca a ninguna especie conocida de homínidos.

Se trata del artículo “Early Pleistocene human mandible from Sima del Elefante cave site in Sierra de Atapuerca (Spain): A comparative morphological study”, liderado por el Dr. José María Bermúdez de Castro, director del Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana y codirector de los yacimientos de Atapuerca. En cuanto al segundo artículo, “Early Pleistocene human mandible from Sima del Elefante cave site in Sierra de Atapuerca (Spain): A palaeopathological study”, liderado por la Dra. María Martinón-Torres, responsable del Grupo de Antropología dental del CENIEH e investigadora del EIA.

Hace casi cuatro años, durante la campaña de excavaciones 2007, se encontró en la Sierra de Atapuerca un fragmento de mandíbula humana en el nivel TE9 del yacimiento de la Sima del Elefante, una cavidad localizada a unos 200 metros de la entrada de la antigua Trinchera del Ferrocarril y a unos 400 metros del yacimiento de la Gran Dolina.

Durante el año 2010, científicos del CENIEH que pertenecen al EIA llevaron a cabo un estudio muy detallado de la mandíbula y los dientes de este espécimen, desde diferentes puntos de vista y aplicando técnicas como la microtomografía axial computarizada y el microscopio electrónico.

Una misteriosa especie humana

El primer artículo trata de identificar a qué especie humana pudo pertenece la mandíbula y establecer el posible parentesco con otras especies de homínidos. Este estudio de la mandíbula confirma la presencia de caracteres primitivos del género Homo en la cara anterior de la sínfisis, que comparte con las mandíbulas de Dmanisi y con las mandíbulas de Homo más antiguas de África.

Paleopatologías dentales

El segundo artículo es un estudio de los dientes que también confirma la presencia de caracteres primitivos. “Aunque estos premolares pertenecen a la especie Homo antecessor, las evidencias son todavía muy débiles como para incluir a la mandíbula ATE9-1 en esta especie”, declara la Dra. Martinón-Torres.

En este estudio se concluye que este homínido de más de 1,2 millones de años sufrió severas patologías dentarias como quistes, cálculo, hipercementosis, pronunciada erupción compensatoria, periodontitis y graves problemas de oclusión.

Estas severas patologías oro-mandibulares indican que este individuo tenía unos hábitos masticatorios muy agresivos. Para compensar el extremo grado de desgaste dental, los dientes siguieron erupcionando en vida, de forma que están prácticamente “descalzados” o fuera de los alveolos dentales, provocando un plano de oclusión o mordida completamente anormal.

No se puede descartar que los homininos de la Sima de Elefante llegaran en una oledada migratoria desde próximo oriente, diferente a la de los homininos de Gran Dolina. De ser cierto, sería muy importante encontrar nuevos restos en el nivel TE9, para poder determinar si los homininos de la Sima del Elefante pertenecen o no a una especie todavía desconocida.

sábado, 30 de abril de 2011

El 41% del territorio boliviano sufre desertificación

El 41 por ciento del suelo boliviano está en proceso de degradación por la erosión y la desertificación.La erosión es el desgaste de la capa superficial de la tierra, donde normalmente se hallan los sustratos que ayudan a fertilizar el suelo. Si bien el aire y el agua pueden provocar erosión, el quitar las capas de protección, también influye en su expansión.

La desertificación, ocurre cuando la tierra pierde capacidad productiva. La erosión es una causa, pero también la falta de agua, el cultivo excesivo o la amplia deforestación.

Entre los síntomas más alarmantes del efecto climático, están la carencia del agua, tanto en riego como para el servicio potable. A esto se suma el hecho de que las lluvias han variado y una de sus manifestaciones es que cada vez los periodos lluviosos son más cortos pero también más intensos.

La degradación de la tierra continúa.

La erosión de los suelos es una de las causas de la pérdida de la capa nutritiva de la tierra, lo que impulsa su desertificación. Los factores que contribuyen a empeorar esta situación son la deforestación, el cultivo excesivo y el pastoreo intensivo. El efecto puede provocar la migración de personas que no logran satisfacer sus necesidades básicas en agua y alimento.





MI OPINIÓN: Yo creo, que la desertificación es un problema que padecen muchos paises. Debe de ser muy duro de vivir, porque no llueve, no hay agua. Hace mucho calor y la gente no sabe donde esconderse para que no les moleste el sol. También, la desertificación esta especialmente ocurrida en los paises mas pobres, en el que no hay tanta buena electronica para mantener las casa frias, y en el que la mayoria del suelo, es desertio.

viernes, 29 de abril de 2011

La Comunitat lidera una nova iniciativa europea que servirà per a executar un macro projecte de fred solar això comportarà un estalvi energètic


Es tracta de la major planta de aquesta novedosa e innovadora tecnologia i una colaboració pública-privada entre Argem i Hefame.

La Conselleria d'Universitats, Empresa i Investigació lidera, a través de l'Agència de Gestió d'Energia de la Regió de Múrcia (Argem), un projecte innovador relacionat amb les energies renovables per a la posada en marxa d'un macroprojecte de fred solar amb tubs de buit. Pel seu interés, esta iniciativa ha sigut mereixedora de fons del programa LIFE Plus de la Unió Europea. Es tracta d'una col·laboració pública-privada entre Argem i la Germandat Farmacèutica del Mediterrani (Hefame), que té com a objectiu posar en marxa un prototip de sistema nou i innovador de climatització en un magatzem de productes farmacèutics, per a demostrar l'eficàcia d'esta tecnologia i difondre-la. El fred solar consistix en la producció d'aigua freda per mitjà d'una màquina d'absorció que utilitza aigua calfada amb panells solars tèrmics com a font d'energia, segons van informar fonts del Govern regional. El conseller d'Universitats, Empresa i Investigació, Salvador Marín, ha subratllat que és 'un ambiciós projecte en què demostram les sinergies positives que té la col·laboració publicoprivada en tots els ámbitos'. A més, ha ressaltat la importància del 'impulso i gestió eficaç del públic per a facilitar la labor d'inversió i desenrotllament des del que priva. El projecte, denominat 'Medicool', pretén aplicar una solució innovadora per a la climatització de grans naus d'emmagatzemament que tinguen requeriments especials de temperatura. Així es reduiran els costos d'energia, les emissions i problemes dels sistemes usats en l'actualitat. Concretament es desenrotllarà una instal·lació amb una potència de 2,2 megawats (MW) per a calor i 1,53 MW per a fred, així com una superfície colectora de 3.600 metres quadrats. Açò la convertirà en la major instal·lació d'este tipus del món, ja que les més gran que funcionen actualment tenen una superfície colectora d'entre 1.000 i 1.500 metres quadrats. Segons els càlculs realitzats, amb la producció de fred permetrà estalviar 794.827 quilovats a l'any (kWh/año) i evitarà l'emissió de 186 tones de diòxid de carboni (CO2) anuals. No obstant això, si sumem a estes dades la producció de calor per a calefacció, els estalvis són majors: 1.130.000 kWh/año i 263 tones de CO2 menys a l'any. A més de la construcció del prototip, es desenrotllaran estudis tècnics i econòmics d'adaptació d'esta solució a diferents àrees i necessitats, per a facilitar la seua difusió i transferència dins del Programa Integral d'Estalvi i Eficiència Energètica de la Regió de Múrcia."


miércoles, 27 de abril de 2011

A la cerca dels gens implicats en la malaltia celíaca

La malaltia celíaca (CD) consistix en la intolerància al gluten i, conseqüentment, en un mal crònic en l'intestí prim. Es tracta d'una malaltia genètica, els indicis immunològics del qual es poden traçar en el cos humà abans que comence a afectar els quefers diaris dels futurs malalts. Per exemple, les persones que tenen antecedents genètics de CD desenrotllen anticossos contra el gen tTG (enzim denominat transgluminasa tisular) inclús abans que la malaltia es torne activa, a causa d'una reacció cel·lular contra el gluten.
Els símptomes clínics de la CD afloren només en les fases finals del procés progressiu de la malaltia. Per esta raó, resulta important trobar gens relacionats amb ella, ja que facilitarien determinar un diagnòstic precoç, així com lluitar contra la CD abans de convertir-se en una malaltia activa. Precisament, la biòloga Ainara Castellans ha obert una porta a la consecució d'este propòsit: ha donat passos per a identificar gens que puguen tindre una implicació funcional en la CD, desenrotllant una ferramenta que, entre altres coses, estudia els canvis d'expressió. Així és com ha pogut comprovar, per exemple, que el gen denominat UBD podria haver de veure amb la CD. La seua tesi, presentada en la UPV/EHU, es titula Agents funcionals en la malaltia celíaca: identificació i associació genètica.

Les Tablas de Daimiel perdien 10 litres per metre quadrat al dia per la sobreexplotació

El got de les Tablas de Daimiel, l'aiguamoll protegit pel parc nacional homònim que es troba situat en els termes municipals de Daimiel i Villarrubia dels Ulls (Ciudad Real), perdia 10 mil·límetres d'aigua al dia, o, la qual cosa és el mateix, 10 litres per metre quadrat de superfície, encara que esta tendència s'ha vist reduïda per les últimes inundacions provocades en el sistema. Així ho arreplega una investigació de Silvino Castaño, del Departament de Recursos Biològics de l'IGME (Institut Geològic i Miner d'Espanya), que ha presentat els resultats a Burgos.
En l'actualitat, segons explica l'expert de l'IGME, els nivells de les Tablas de Daimiel estan en punts més alts a causa de les inundacions provocades en els hiverns del 2009 i 2010, però es desconeix si el procés d'assecat "s'ha minimitzat". En tot cas, Castaño considera que la recuperació de l'humitat i el seu ecosistema és una labor de "gestió hídrica de 5.000 quilòmetres quadrats que implica diferents actors, des dels interessos ambientals, als municipals i els dels agricultors, per la qual cosa és una situació complexa". Castaño explica que hi ha diferents models matemàtics per a conéixer com es comportaria l'aqüífer en diferents escenaris, des del ritme actual de dessecació, fins passant per les consideracions del Pla Alt Guadiana o en un suposat cas en què se suprimiren els bombaments d'aigua.
Silvino Castaño col·labora amb el professor de la Universitat de Burgos Luis Marcos en l'estudi de les aigües subterrànies de la ciutat de Burgos. Segons explica, la ciutat es troba assentada sobre un terreny en el subsòl del qual es troba un aqüífer vinculat al riu Arlanzón. L'estudi científic tracta de conéixer l'afecció de la dinàmica humana de la ciutat en les aigües subterrànies. Durant tres campanyes, del 2006 al 2009, els científics han realitzat una presa de dades en diferents punts del subsòl i han pres mostres del riu i el seu al·luvial per a conéixer estes dinàmiques. Este procés de monitorització del riu i el seu entorn està ara en la fase d'interpretació de les dades obtingudes.
Burgos es troba, "en una zona complexa" a nivell geològic, ja que en profunditat hi ha altres aqüífers, la qual cosa dificulta l'estudi. La monitorització del riu Arlanzón i el seu aqüífer adjacent ha demostrat que la relació és "prou gran, per la qual cosa qualsevol efecte de la ciutat, com per exemple, la ruptura d'una canonada de la xarxa de sanejament, té repercussió sobre el riu". Encara que l'eqipo investigador encara no han publicat articles científics sobre este assumpte, l'investigador inferix que existix "una relació molt alta entre l'activitat humana, l'aqüífer i el riu".

Detecten per primera vegada manifestacions de dirofilariosis en el sistema renal dels gossos

Investigadors de la Universitat de Salamanca han trobat que el paràsit Dirofilaria immitis, un cuc de la família de les filàries, no sols afecta el sistema cardiovascular i pulmonar d'animals com el gos i el gat, sinó també al sistema renal i que, a més, quan es troba en esta fase és un indicador que la malaltia, coneguda com dirofilariosis, està ja en una fase aguda, amb la qual cosa, els tractaments han de ser distints.
"Treballem amb un paràsit que s'anomena Dirofilaria immitis, un nematode que es troba en el sistema circulatori dels gossos i els gats i que causa una malaltia vascular i pulmonar que en les seues últimes fases afecta el cor causant un desocupació cardíaca", assenyala Rodrigo Morchón García, investigador del Departament de Parasitologia que ha presentat la investigació en l'Institut de Recursos Naturals i Agrobiología de Salamanca (Irnasa) centre del CSIC, sent la primera vegada que s'exposa de forma pública abans de mostrar-la en congressos internacionals, encara que ja ha sigut acceptada en revistes científiques.
"És una malaltia endèmica en la zona de Matacán i estem veient ara que també afecta els glomèruls del sistema renal al sistema renal, amb la qual cosa, agreuja l'estat dels gossos", comenta. "Hem intentat ajudar a detectar l'antigen del paràsit en l'orina dels gossos per a ajudar el personal veterinari a què puguen diagnosticar la malaltia depenent de l'estat patològic", indica, perquè "quan ja causa una malaltia renal l'estat és agut i el tractament ha de ser diferent", apunta l'investigador, que pertany al grup del professor Fernando Simón.
És la primera vegada que es descriu el paràsit en el renyó en forma de microfilàries i s'ha realitzat gràcies a un equip d'investigació dels Estats Units amb el que col·laboren els científics de Salamanca i que ha descrit la patologia en este òrgan, mentres que "nosaltres hem trobat que hi ha una molècula del paràsit que intervé directament en la patologia renal", comenta Morchón
Hasta ahora sólo se conocían síntomas en el sistema cardiovascular y pulmonar, pero investigadores salmantinos realizan el descubrimiento en riñones caninos

martes, 26 de abril de 2011

Les alteracions del son en la gent gran podrien tenir un origen hormonal

Les alteracions en el somni que perjudiquen a la gent gran, com anar-se'n al llit i llevar d'hora, podrien estar causades per les hormones que circulen en la sang, segons un estudi de l'Institut de Farmacologia i Toxicologia de la Universitat de Zurich a Suïssa que es publica en l'edició digital de la revista 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS).

Els científics, dirigits per Steven A. Brown, comparar els cicles circadiaris interns de les cèl lules de la pell de donants joves i grans i van descobrir que els rellotges biològics de les cèl lules eren els mateixos quan es conreaven en sèrum boví, un nutrient comunament utilitzat pels investigadors per cultivar cèl lules.

Quan les mateixes cèl lules van ser cultivades en sèrum humà d'individus majors els rellotges van canviar d'una forma que reflecteix els patrons de son alterats de l'edat avançada.

Estudis previs han mostrat que els cicles de son-vigília humans s'avancen a mesura que les persones envelleixen, la qual cosa condueix a un somni interromput i menys reparador ja migdiades diürnes més freqüents. Diversos investigadors han proposat teories, com una reducció en la llum solar o menys viatges a l'exterior, per explicar el fenomen relacionat amb l'edat.

No obstant això, l'estudi actual suggereix que una hormona o un altre factor circulant en el sèrum sanguini altera el rellotge biològic de les cèl lules envellides. Segons els autors del treball, si les alteracions del son associades a l'edat tenen un origen hormonal, es podria tractar amb fàrmacs.




enllaç de la notícia:http://www.europapress.es/salud/noticia-alteraciones-sueno-mayores-podrian-tener-origen-hormonal-20110412102105.html





Comentari:



Melatonina, l'hormona de la son.


La melatonina és una hormona que produeix l'organisme per controlar els cicles del son. Aquesta hormona es produeix en la glàndula pineal (que es troba al cervell), i assoleix el seu pic màxim de producció durant la nit, la qual cosa indueix a la persona a dormir.


Altres funcions de la melatonina inclouen la de mantenir la salut de les cèl lules i regular la regeneració dels teixits que pateixen algun desgast, controlar el mal humor i disminuir la fatiga.



Quan la melatonina disminueix (efecte que pot produir-se per una atròfia de la glàndula productora, pels efectes de l'edat o com a conseqüència d'altres malalties) ocorren certes alteracions biològiques en l'organisme. Per aquest motiu, els especialistes solen acudir a teràpies de reemplaçament de melatonina per pal.liar els efectes.El reemplaçament de melatonina pot ser molt efectiva per combatre les disfuncions sexuals, els efectes de l'envelliment i sobretot, regular la son i controlar els desordres. El tractament de reemplaçament hormonal de melatonina, sol ser segur i no crea dependències al medicament. L'administració de melatonina genera un somni natural i progressiu. A més no produeix mals de cap l'endemà del seu consum. La melatonina és ideal per a aquelles persones que no poden adormir amb facilitat i solen donar voltes al llit. Al contrari del que passa amb altres medicaments que s'utilitzen per dormir, la melatonina no inhibeix l'acte de somiar.




El tractament de reemplaçament hormonal de melatonina ha de ser indicada per un metge. En condicions normals de salut, una persona podrà ingerir entre 1 i 3 mg diaris de melatonina, que ha de ser subministrat una hora abans de dormir. Perquè la dosi sigui adequada, la persona que ingereix Melatonina no ha de tenir dificultats per despertar als matins, ni dificultats per dormir a les nits.




Qui han d'evitar el consum de melatonina?


- Dones embarassades Lèrgics Malalts auto-immunes


- Pacients amb algun tipus de càncer (limfoma, leucèmia, entre altres)


-Nens


- Dones que estiguin pensant en tenir un fill properament (l'hormona pot actuar com anticonceptiu).




Vídeo:


domingo, 24 de abril de 2011

El tsunami del Japó posa en alerta els països del Pacífic.

El sisme, de 8,9 graus a l'escala de Richter, ha fet no pas menys de trenta morts i nombrosos ferits · Interromput el transport a Tòquio · L'alerta de tsunami s'amplia a tot el Pacífic.

Un fort terratrèmol de 8,9 graus a l'escala de Richter ha sacsejat aquest matí la costa nord-est del Japó i la capital, Tòquio, i ha fet, com a mínim, trenta-dos morts i nombrosos ferits. A més, el sisme ha causat un tsunami que ha causat diversos danys materials. L'alerta per tsunami s'ha ampliat a una vintena de països del Pacífic, des d'Austràlia fins a l'Amèrica Llatina: Rússia, Taiwan, les Filipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea, Austràlia, Nova Zelanda, Fiji, Mèxic, Guatemala, el Salvador, Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Hondures, Xile, l'Equador, Colòmbia i el Perú.

Al Japó, els aeroports, entre els quals els dos principals de Tòquio, i el tren bala de la capital han hagut de tancar. Moltes carreteres també han quedat malmeses; hi ha nombrosos edificis incendiats i quatre plantes nuclears han deixat de funcionar. Segons l'agència de notícies Kiodo informa que hi ha hagut un incendi a la central nuclear de la ciutat d'Onagawa. En aquest sentit, el Japó ha decretat l'estat d'emergència per una fallada en el sistema de refrigeració d'una central nuclear, tot i que fonts oficials insisteixen que no hi ha hagut cap fuita radioactiva.

Diverses persones han quedat atrapades per l'ensorrament d'un edifici a Sendai i moltes més han quedat ferides. També hi ha desenes de persones atrapades a Osaki i al centre de Tòquio. La gran onada ha arrossegat vehicles i cases i ha causat el pànic entre els ciutadans. Google ofereix un cercador de persones en anglès i en japonès per a contactar amb la gent que hi ha al Japó.

Enmig de noves rèpliques, Tòquio pateix talls constants d'electricitat i dificultats en les comunicacions telefòniques. En alguns punts de la ciutat s'han declarat incendis. Les autoritats han aturat els trens bala i mantenen tota la flota marítima a port.

El primer ministre, Nato Kan, ha demanat calma a la població i ha explicat que el govern havia constituït un grup de treball d'emergència. El consell de ministres es reuneix aquest migdia de manera extraordinària per tractar la situació.

El sisme més fort dels últims 140 anys

L'epicentre del sisme s'ha situat a l'oceà Pacífic, a 130 quilòmetres de la península d'Ojika i una profunditat de 10 km, i ha tingut lloc a les 14.46, hora local (tres quarts de set del matí a casa nostra). Els sismòlegs diuen que aquest terratrèmol és el més fort que ha patit el Japó en els últims 140 anys.

La costa japonesa al nord-est de l'oceà Pacífic, anomenada Sanriku, acostuma a ser escenari de terratrèmols i tsunamis; aquest mateix dimecres hi ha hagut un terratrèmol de grau 7,2. El 1933, un terratrèmol de grau 8,1 va causar 3.000 morts. L'any passat instal·lacions pesqueres van resultar danyades per un tsunami causat per un fort tremolor a Xile.

Els terratrèmols són habituals al Japó, una de les àrees sísmiques més actives del món. Un 20% dels terratrèmols de grau superior a 6 del planeta es registren en aquesta zona.

Els terratrèmols més greus dels últims 20 anys.

Haití ha patit un terratrèmol de 7 graus en l'escala de Richter, les conseqüències es preveuen catastròfiques.


EFE Haití, el país més pobre d'Amèrica, ha patit aquest dimarts un terratrèmol de 7 graus en l'escala de Richter, les conseqüències es preveuen catastròfiques.

En els últims 20 anys s'han produït altres sismes en els que van morir prop de 600.000 persones:

- 16 juliol 1990 .- Manila i diverses províncies de Luzón, a les Filipines, són sacsejades per un sisme de 7,7 graus Richter, que deixa 1.597 morts.

- 20 octubre 1991 .- Unes 2.000 persones moren en un terratrèmol de 6,1 graus Richter a Uttar Pradesh, al nord de l'Índia.

- 22 març 1992 .- L'est de Turquia és arrasat per un sisme de 6,3 graus. El resultat és d'un miler de víctimes i 50.000 persones sense llar.

- 13 desembre 1992 .- L'Illa de Flores, a Indonèsia, és desolada per un tremolor de 7,5 graus, que causa la mort de 2.500 persones.

- 30 setembre 1993 .- Un terratrèmol de 6,4 graus causa 7.601 morts i 15.846 ferits a l'estat indi de Maharashtra.

- 17 gener 1995 .- Un moviment de 7,2 graus Richter deixa 6.400 víctimes mortals a la Ciutat de Kobe, a l'oest del Japó.

- 28 maig 1995 .- Un sisme de 7,5 graus deixa 1.989 morts a Neftegorsk, al nord de l'illa de Sakhalín, extrem oriental de Rússia.

- 28 de febrer de 1997 .- Un miler de persones moren en un terratrèmol de 5,5 graus al nord-oest de l'Iran.

- 10 de maig de 1997 .- L'est de l'Iran, especialment la província de Khorasan, és devastat per un moviment de 7,1 graus, que acaba amb la vida de 1.560 persones.

- 4 febrer de 1998 .- Al districte de Rustaq, al nord de l'Afganistan, com a mínim 4.400 persones moren en un terratrèmol de 6,1 graus. Tres dies després, un altre terratrèmol de 6 graus Richter a la mateixa zona causa la mort d'altres 250 persones.

- 30 maig de 1998 .- La província de Tajar, al nord-est de l'Afganistan, pateix un sisme de 7,1 graus, que deixa 5.000 morts.

- 18 juliol de 1998 .- Un sisme submarí, amb ones de deu metres d'alçada, causa almenys 3.000 morts a la costa nord de Papua-Nova Guinea.

- 25 de gener de 1999 .- La regió cafetalera de Quindío, a Colòmbia, és sacsejada per un terratrèmol de 6,2 graus Richter que causa 1.100 morts.

- 17 agost 1999 .- Al nord-oest de Turquia, inclòs Istanbul, té lloc un terratrèmol de 7,4 graus, que causa més de 17.000 morts i uns 30.000 ferits.

- 26 gener 2001 .- Almenys 15.500 morts causa un tremolor de 6,9 graus en l'escala Richter amb epicentre a Bhuj, estat nord-occidental indi de Gujarat.

- 21 maig 2003 .- Un sisme de 5,8 graus provoca 2.273 morts, 10.243 ferits i més de mil desapareguts a Algèria.

- 26 desembre 2003 .- Un terratrèmol de 6,3 graus causa 26.271 morts a Bam, al sud-est de l'Iran, que queda destruït en el 70 per cent i deixa sense llar a dos terços dels més de 200.000 habitants.

- 26 de desembre de 2004 .- L'illa indonèsia de Sumatra és devastada per un sisme de 8,9 graus, amb epicentre a Aceh, que causa més de 280.000 morts en dotze països d'Àsia i d´Àfrica.

Les nacions amb més víctimes van ser Indonèsia (121.219 morts) Sri Lanka (almenys 39.000), Índia (uns 11.000) i Tailàndia (5.313, d'ells 2.171 estrangers).

- 28 de març de 2005 .- L'oest de Sumatra pateix un terratrèmol de 8,7 graus Richter i causa uns 1.300 morts.

- 8 octubre 2005 .- Caixmir, fronterera entre el Pakistan i l'Índia, informa de 86.000 morts i 40.000 ferits en un sisme de 7,6 graus. Al costat indi moren milers de persones.

- 27 maig de 2006 .- A l'illa de Java, Indonèsia, un sisme de 6,2 graus Richter deixa 6.234 morts, 20.000 ferits i 340.000 desplaçats.

- 15 agost de 2007 .- Un terratrèmol de 8 graus en l'escala de Richter arrasa la costa del Perú i provoca 513 morts i 1.090 ferits.

- 12 de maig de 2008 .- Wenchuan, la Xina, és l'epicentre d'un sisme de 7,8 graus, que deixa 90.000 morts.

- 6 abril de 2009 .- Un total de 299 persones perden la vida desprès d´un terratrèmol de 6,2 graus, que sacseja el centre d'Itàlia, amb epicentre a la regió dels Abruzos. La localitat de L'Aquila és la més afectada.

- 30 de setembre de 2009 .- Tres mil persones moren i 450.000 perden casa seva a l'illa indonèsia de Sumatra per un terratrèmol de 7,6 graus Richter i una rèplica de 6,8 al dia següent.

- 7 novembre de 2009: Un total de 452 morts i 786 desprès d´un sisme de 7,9 graus a les Costes de Port Vila, Vanuatu.

- 12 de gener de 2010: Haití pateix un terratrèmol de 7,0 graus en l'escala de Richter, el pitjor en tota la seva història.

Biologia 2n ESO: Tipus de Cèl·lules: Eucariotes i Procariotes.

  • Cèl·lules eucariotes: Formen part de tots els animal i vegetals tot formant teixits, i també les trobem a la gran majoria de microorganismes (protozous, algues unicel·lulars i fongs unicel·lulars). Són les més abundants en el conjunt dels éssers vius. Tenen l'estructura clàssica membrana-citoplasma-nucli. La característica pròpia és que posseeixen un nucli amb membrana nuclear ben diferenciat del citoplasma. També tenen una sèrie d'orgànuls bastant complexos: ribosomes, aparell de golgi, mitocondris, vacúols, lisosomes, reticle, endoplasmàtic, cloroplasts... Dins el nucli trobem la cromatina que forma els cromosomes. Les cèl·lules eucariotes seran estudiades amb més detall en successives pàgines. Dins de les cèl·lules eucariotes podem observar algunes diferències entre cèl·lules animals i cèl·lules vegetals.
  • Cèl·lules procariotes: La principal característica és que no posseeixen membrana nuclear. En general són mes petites que les eucariotes, més primitives i no formen teixits especialitzats. Només les trobem en dos grups de microorganismes: bacteris i cianobacteris. Tenen una membrana plasmàtica però a més a més tenen una paret cel·lular que no és de cel·lulosa sinó d'una altra substància anomenada mucopolisacàrid. Els únics orgànuls que té són els ribosomes, més petits però molt nombrosos, i la resta de funcions (respiració, algunes la fotosíntesi...) les fan en uns plecs de la membrana anomenats mesosomes. Tenen un únic cromosoma anul·lar o circular bastant enrotllat i d'estructura senzilla. A la membrana poden tenir cilis (molts filaments i curts) o flagells (pocs filaments i molt allargats) que els permeten el moviment.

Esquerra: Dibuix
d'una cèl·lula animal.

Dreta: Dibuix d'una cèl·lula vegetal.